Menú
Aquest dilluns 2 de gener de 2017 ha mort, a l'edat de 95 anys, Mossèn Àngel Fàbrega, fill de Vilassar de Dalt i canonge arxiver de la seu de Barcelona.
Mn. Àngel Fàbrega i Grau (Vilassar de Dalt, 1921), doctor en història de l'Església per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1950), va fer una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica, en l'àmbit de l'edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d'investigació, 3 catàlegs i inventaris de fonts i 5 llibres i diversos opuscles i articles d'alta divulgació. Com a especialista en història de l'Església, exercí la docència al Seminari Conciliar de Barcelona (1954-1962) i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Barcelona (1967-1972), institució de la qual va ser professor emèrit, i l'any 1954 fundà la "Escola d'Història Eclesiàstica Balmesiana".
Durant els més de 30 anys que ocupà el càrrec de canonge arxiver de l'Arxiu de la S.E. Catedral-Basílica de Barcelona (1965-1996), contribuí de manera decisiva a l'ordenació, catalogació i edició dels fons d'aquest important arxiu i a la modernització de les seves instal·lacions, que obriren al públic l'any 1969. A més, com a canonge administrador del culte i fàbrica de la seu, acomodà el presbiteri de la catedral de Barcelona a les necessitats litúrgiques preceptuades pel Concili Vaticà II i restaurà, embellí i il·luminà la resta de l'interior de la catedral i el seu claustre gòtic, obres que s'inauguraren l'any 1971.
Per la seva aportació a les ciències històrico-eclesiàstiques va rebre diversos guardons i distincions de la comunitat científica, essent nomenat acadèmic de la "Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi" (1978), acadèmic de la "Real Academia de Bellas Artes de San Fernando" (1987) i membre de la "Hispanic Society of America" (1980).
Tot i la intensa activitat desenvolupada durant la seva dilatada carrera eclesiàstica, va mantenir sempre un contacte freqüent amb Vilassar de Dalt, on resideix la seva família, va ser membre del patronat del Museu Municipal i va tenir una participació activa en els actes commemoratius de les principals efemèrides locals així com en els actes religiosos d'agermanament entre la parròquia de Sant Genís i la ciutat de Càller a l'entorn del culte als Sants Màrtirs.
En data 31 de març de 2005 el ple de l'Ajuntament va acordar atorgar-li per unanimitat la medalla d'or de la Vila, en reconeixement a la seva aportació a les ciències històrico-eclesiàstiques. Se li va lliurar en el 29 d'abril de 2005 en el marc de la Festa Major dels Sants Màrtirs.