Menú
Els alcaldes de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs, de Premià de Mar, Miquel Buch i d'Alella, Andreu Francisco han entregat la Declaració de Vilassar al President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas que els ha rebut aquest dimecres al migdia al Parlament.
Fotografia: Rubén Moreno
La President de la Generalitat, Artur Mas, ja té a les seves mans el text i les signatures de la Declaració de Vilassar. Li han lliurat aquest dimecres al migdia els tres alcaldes impulsors del text. Els batlles li han lliurat el text, signat en un acte públic el 5 de setembre a Vilassar de Dalt, i que té el suport de vint-i-cinc alcaldes de la comarca del Maresme.
Amb aquesta declaració els alcaldes es comprometen a treballar perquè els seus municipis "participin activament d'aquest procés cap al ple exercici de la sobirania del nostre país", donen suport a la declaració de sobirania del Parlament i al pacte nacional pel dret a decidir, i se solidaritzen amb els municipis del Maresme "perseguits per la delegació del govern de l'estat espanyol" a qui insten a "aturar la campanya de requeriments i contenciosos contra els ajuntaments catalans i a respectar les seves decisions democràtiques".
Els alcaldes, a més, es mostren disposats a "continuar treballant pels quefers quotidians de les seves ciutats, viles i pobles", amb la gestió municipal com a prioritat, i a proporcionar un servei públic de qualitat en un context de recursos escassos.
Els alcaldes que dónen suport a la Declaració de VIlassar de Dalt d'Alcaldes i Alcaldesses del Maresme són: Andreu Francisco i Roger (Alella), Estanislau Fors i Garcia (Arenys de Mar), Josep Manel Ximenis i Gil (Arenys de Munt), Ferran Armengol i Tauran (Argentona), Jordi Mir i Boix (Cabrera de Mar), Avelina Morales Serra (Cabrils), Montserrat Candini i Puig (Calella), Joaquim Arnó i Porras (Caldes d’Estrac), Jesús Marín i Hernández (Canet de Mar), Pere Parés i Rosés (El Masnou), Joan Mora i Bosch (Mataró), Francesc Xavier Garcia i Arrocha (Montgat), Cèsar Diaz Carpena (Òrrius), Joan Baliarda i Sardà (Premià de Dalt), Miquel Buch i Moya (Premià de Mar), Bernat Graupera i Fàbregas (Sant Andreu de Llavaneres), Antonia Benítez González (Sant Cebrià de Vallalta), Núria Sans Palau (Sant Iscle de Vallalta), Montserrat Garrido Romera (Sant Pol de Mar), Miquel Àngel Martínez Camarasa (Sant Vicens de Montalt), Joan Campolier Montsant (Santa Susanna), Joan Castan Peyron (Teià), Joan Carles Garcia Cañizares (Tordera), Joaquim Ferrer i Tamayo (Vilassar de Mar) i Xavier Godàs i Pérez (Vilassar de Dalt).
Declaració de Vilassar de Dalt d'alcaldes i alcaldesses del Maresme
El nostre país es troba immers en un procés polític de gran profunditat que es concreta en la voluntat d'exercir el dret a decidir.
Una majoria democràtica, representada en el Parlament de Catalunya, ha concretat aquest objectiu en la Declaració de Sobirania i en la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir amb la voluntat de consultar el poble català sobre el seu futur polític en tant que nació. S’obre, així, la legítima possibilitat que Catalunya defensi davant l’Estat Espanyol, la UE i el món la seva voluntat d’esdevenir Estat. Estem en el nostre dret de pretendre-ho i treballar per assolir-lo.
Si bé la Constitució espanyola no ho recull explícitament, és un exercici elemental de la democràcia que les nostres institucions vehiculin els objectius polítics que es concreten en la sobirania catalana mitjançant l'exercici del dret a decidir. És més, constitueix un fet històric que la democràcia arreu ha avançat en part gràcies a transgressions raonades i sòlides de la ciutadania i de les seves institucions, de manera que així s’han assolit perfeccionaments destacables de l’Estat de Dret.
Els ajuntaments són peces essencials en aquest procés. Són la veu del territori i de la seva ciutadania, alhora que han de garantir la lleialtat a les institucions catalanes: el Parlament i la Generalitat de Catalunya.
Els ajuntaments han de gestionar un dia a dia complicat, d’esforç continuat per garantir els serveis públics donada la situació econòmica general. Aquesta és la prioritat quotidiana del món municipal. Tot i això, és raonable i necessari que els ajuntaments expressin políticament el seu posicionament respecte de la sobirania catalana. Fins ara hi ha hagut diversitat de mocions, posicionaments i accions, com l'exercici de la sobirania fiscal, que de manera diversa han mostrat aquesta voluntat política. Un gran nombre de municipis, també, de manera natural i pacífica mantenen com a únics símbols les ensenyes catalana i local.
Per la seva banda, la Delegació del Govern de l'Estat Espanyol a Catalunya ha iniciat una campanya contra els posicionaments polítics municipals de caràcter sobiranista i per reclamar la presència de l’ensenya espanyola allà on no hi oneja. S’estan interposant contenciosos contra els ajuntaments de manera continuada i desmesurada. Aquesta política té per objectiu subjugar els municipis tot escapçant-los llur capacitat de posicionament democràtic al voltant de la sobirania catalana i generar problemes innecessaris allà on no n’hi havia.
Després que el darrer Onze de Setembre més d'un milió de catalans i catalanes es manifestessin sota el lema 'Catalunya, nou estat d'Europa', afrontem la propera Diada Nacional amb un repte encara més gran: la Via Catalana, una cadena humana que unirà milers de persones travessant de Nord a Sud el nostre país. La societat civil catalana continua reclamant majoritàriament tenir la possibilitat democràtica de decidir sobre el futur polític del nostre país.
Per tot això, els alcaldes i alcaldesses del Maresme sotasignats acordem:
Vilassar de Dalt, 5 de setembre de 2013